Precipitació química
Aquest mètode implica afegir agents químics (com ara sals d'alumini, sals de ferro o agents basats en calci-) a les aigües residuals per convertir els fosfats en precipitats insolubles, eliminant així el fòsfor total. Aquest mètode ofereix una bona eficiència de tractament i una velocitat de reacció ràpida, però és costós i pot provocar contaminació secundària.
Eliminació biològica de fòsfor
Aquest mètode utilitza les característiques metabòliques dels bacteris-acumulants de polifosfat en un entorn anaeròbic-altern. El fòsfor s'allibera durant la fase anaeròbica i s'absorbeix excessivament durant la fase aeròbica. Un procés típic, com el sistema A²/O, pot aconseguir una eficiència biològica d'eliminació de fòsfor superior al 80%. Aquest mètode és adequat per a un funcionament estable-a llarg termini, però té requisits elevats per als paràmetres del procés (com ara l'oxigen dissolt i el temps de retenció hidràulica).
Adsorció
Aquest mètode utilitza materials porosos (com ara zeolita modificada i nano-òxid de ferro) per adsorbir fòsfor de les aigües residuals. Aquest mètode té una alta taxa d'eliminació per a baixes concentracions de fòsfor i el material adsorbent es pot regenerar i reciclar.
Separació de membrana
Aquest mètode utilitza la tecnologia d'osmosi inversa (RO) o de nanofiltració (NF) per retenir el fòsfor dissolt, adequat per a aplicacions d'aigua recuperada d'alta -puresa. Aquest mètode és altament eficient, però el cost de l'equip és elevat, i requereix un sistema de neteja d'incrustacions de membrana coincident.
Optimització de processos i tractament combinat
Combinant mètodes biològics i químics, la matèria orgànica i el nitrogen d'amoníac es degrada primer biològicament, i després el fòsfor total residual s'elimina químicament. A més, l'optimització de paràmetres com ara la relació de retorn del fang i la intensitat de l'aireació pot millorar encara més l'eficiència d'eliminació de fòsfor.